Hannah Höch: el fotomuntatge com a cartografia de la violència

Autores/as

Descargas

Resumen

Aquest article es basa en una lectura dels fotomuntatges de Hannah Höch dels anys vint del segle xx des del punt de vista de la violència i com a conseqüència de l’experiència traumàtica de la Primera Guerra Mundial. La crisi política de la República de Weimar i el Dadaisme berlinès són tractats a partir de les idees de Salomo Friedlaender, Bertold Brecht i Walter Benjamin, així com aspectes com el grotesc, la ironia, l’obra d’art en l’època de la reproductibilitat tècnica, la subjectivitat i l’alteritat. La fotografia de Germaine Krull, el primitivisme en la dansa, les màscares i la importància de l’etnografia, es posen de manifest també en aquesta lectura del dadaisme de Höch, juntament amb una interpretació de gènere en què la figura de la dona és representada d’una manera totalment innovadora en el seu significat de lluita i resistència també partint dels escrits de Rosa Luxemburg. El concepte d’Atles o Lebenscollage és tractat com una obra conceptual des de les noves  lectures dels arxius d’artistes, tot posant de manifest la seva importància en l’art del segle xx i xxi i inaugurant un nou concepte de post-fotografia en les pràctiques artístiques contemporànies.

Palabras clave

Hannah Höch, fotomuntatge, violència, Dadaisme, fotografia, Primitivisme, Art alemany s. xx

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

[1] Benjamin, W. (2013) Infància a Berlin cap al 1900. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Ed.

[2] Benjamin, W. (2011) L’obra d’art a l’època de la reproductibilitat tècnica. Barcelona: Edicions 62.

[3] Benjamin, W. (1997) Das Passagen Werk, Frankfurt: Suhrkamp Verlag.

[4] Burmeister, R. (2004) “El fiel de las diferencias: Hannah Höch y Salomo Friedlaender / Mynona”, dins Hannah Höch, Madrid: MNCARS.

[5] Friedlaender / Mynona, S. (2003) Ich (1871-1936). Autobiographische Skizze, Hartmut Geerken Ed. Bielefeld: Aisthesis Verlag.

[6] Höch, H. (2001) Eine Lebenscollage, vol. 3, 1946-1978, 1ª part, Berlin: Berlinische Galerie.

[7] Höch, H. (1989) “Erinnerungen an Dada”, reimprès en Hannah Höch 1889-1978: Ihr werk, Ihr Leben, Ihre Freunde, Berlin: Berlinische Galerie.

[8] Hille, K. (2004) “…Esta evolución interminable”. Hannah Höch y el siglo xx en el espejo de su arte”, dins Hannah Höch, Madrid: MNCARS.

[9] Makela, M. (2003) “Grotesque Bodies: Weimar-era Medicine and the Photomontages of “Hannah Höch”, Modern Art and the Grotesque, Ed. Frances S. Connelly, Londres: Cambridge University Press.

[10] Makholm, K. (2004) “Ultraprimitivo y ultramoderno. De un museo etnográfico, de Hannah Höch”, en Hannah Höch, Madrid: MNCARS.

[11] Rukeyser, M. (1968) “Käthe Kollwitz”, The Speed of Darkness. Poems. New York: Random House.

[12] Zambrano, M. (2000) La agonía de Europa. Madrid, Ed. Trotta.

Biografía del autor/a

Maria-Josep Balsach Peig, Universitat de Girona

Maria-Josep Balsach es profesora titular de Arte Contemporáneo en la Universidad de Girona. Es autora de numerosos trabajos teóricos sobre estética y arte del siglo XX. Entre las seis publicaciones podemos mencionar L'art immaterial d'Arnold Schönberg (Premio Espais de crítica de arte); Hybris y Pensamiento Trágico (Barcelona, 1990); Modernismo y vanguardia (Milà, 2003) y Joan Miró. Cosmogonías de un mundo original (1918-1939) (Barcelona, 2007) (Premi Ciutat de Barcelona d'Assaig). Actualmente es directora de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporànies de la Universidad de Girona.

DOI

https://doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v6i12.22010

Publicado

2017-06-01

Cómo citar

Balsach Peig, M.-J. (2017). Hannah Höch: el fotomuntatge com a cartografia de la violència. Communication Papers. Media Literacy and Gender Studies., 6(12), 93–103. https://doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v6i12.22010

Número

Sección

Artículos