Hannah Höch: el fotomuntatge com a cartografia de la violència

Resumen

Aquest article es basa en una lectura dels fotomuntatges de Hannah Höch dels anys vint del segle xx des del punt de vista de la violència i com a conseqüència de l’experiència traumàtica de la Primera Guerra Mundial. La crisi política de la República de Weimar i el Dadaisme berlinès són tractats a partir de les idees de Salomo Friedlaender, Bertold Brecht i Walter Benjamin, així com aspectes com el grotesc, la ironia, l’obra d’art en l’època de la reproductibilitat tècnica, la subjectivitat i l’alteritat. La fotografia de Germaine Krull, el primitivisme en la dansa, les màscares i la importància de l’etnografia, es posen de manifest també en aquesta lectura del dadaisme de Höch, juntament amb una interpretació de gènere en què la figura de la dona és representada d’una manera totalment innovadora en el seu significat de lluita i resistència també partint dels escrits de Rosa Luxemburg. El concepte d’Atles o Lebenscollage és tractat com una obra conceptual des de les noves  lectures dels arxius d’artistes, tot posant de manifest la seva importància en l’art del segle xx i xxi i inaugurant un nou concepte de post-fotografia en les pràctiques artístiques contemporànies.